PÍLDOR@S de juny 2024

 

• TDAH en adults

• Què s'ha cuinat (i es cuina) sobre els relaxants musculars

• Denosumab: si hi entres, no en surts?

• Determinació de la concentració sèrica de vitamina D en adults

• Taules amb dosis de medicació calculades per pes/edat per a emergèncias pediàtriques

 

BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ FARMACOTERAPÈUTICA       

Therapeutics Initiative

TDAH en adults

Aquest butlletí canadenc parteix d’un cas clínic en atenció primària per analitzar principalment el diagnòstic i el tractament del TDAH. Pel que fa al diagnòstic, comenta la preocupant epidèmia de prescripció de fàrmacs estimulants i atomoxetina deguda, en part, al sobrediagnòstic del TDAH en adults. Un estudi elaborat entre el 2015 i el 2019 mostra un increment anual del 10 % en el consum per càpita en les dades de vendes de medicaments per al TDAH a 64 països (inclòs Espanya). Els adults tractats per TDAH reben majoritàriament amfetamines o metilfenidat i/o atomoxetina. L’evidència sobre l’efecte d’aquests medicaments en adults prové gairebé exclusivament d’assajos controlats aleatoritzats (ACA) amb una durada ≤ 12 setmanes. Els autors consideren que els resultats dels ACA són impossibles de traduir en estimacions clares dels beneficis i danys dels medicaments, informació necessària per a la presa de decisions compartides entre el metge i el pacient. Les revisions sistemàtiques, en general, troben una evidència de certesa baixa respecte als beneficis, una àmplia varietat de possibles danys del tractament farmacològic i una validesa externa baixa. D’altra banda, l’evidència també és limitada en tractaments no farmacològics.

  

BLOCS

Grup del medicament - SoVaMFiC

Què s'ha cuinat durant dècades (i es cuina) sobre els relaxants musculars

Els relaxants musculars (RM) antiespasmòdics es divideixen en benzodiazepínics (BZD) o no BZD. En aquest bloc es revisen els més emprats en AP i el seu benefici/risc, evidències i controvèrsies . Tot i que la majoria d’estudis se centren en el dolor agut, s’utilitzen per tractar tant el dolor agut com el crònic osteomuscular. Gairebé tota la literatura se centra en la lumbàlgia, i algun estudi en cervicàlgia, amb pocs assaigs clínics publicats i de baixa qualitat. La guia NICE (2016) recomana que no cal utilitzar RM per al dolor lumbar inespecífic. Una revisió sistemàtica del 2021 indica que l’evidència per a l’ús d’RM no BZD en dolor lumbar agut és molt baixa. La revisió del 2023 de Cochrane Library conclou que els RM BZD i no BZD tenen baixa evidència en el seu ús per a dolor lumbar. Finalment, UpToDate (2024) recomana els RM no BZD en segona línia de tractament del dolor lumbar agut quan no millori amb AINE i no recomana les BZD, i encara menys en dolor lumbar crònic pel risc de tolerància, abús i dependència a llarg termini . Conclouen que les revisions sistemàtiques i guies de pràctica clínica no ofereixen recomanacions clares i consistents.

 

FARMACOVIGILÀNCIA

Fàrmacs al km 0

Denosumab: si hi entres, no en surts?

Aquest blog repassa la trajectòria d’aquest fàrmac des de la seva incorporació al mercat , passant per la lectura crítica de l’assaig FREEDOM, la nota informativa sobre risc d’osteonecrosi mandibular i hipocalcèmia, la nota sobre el risc de fractures vertebrals múltiples després de la suspensió del tractament (ambdues emeses pel Ministeri de Sanitat) o la seva aparició a la llista Prescrire. Tot i aquesta trajectòria hi ha un augment exponencial de prescripcions d’aquest fàrmac. La pregunta que es plantegen en el blog és «com es retira un fàrmac que té efecte rebot i en la fitxa tècnica del qual no s’indica la durada òptima de tractament?». Seguint les recomanacions de l’European Calcifield Tissue Society, en cas de voler retirar aquest fàrmac, segons el temps que el pacient porti en tractament, cal optar pel canvi a bifosfonats orals o àcid zoledrònic IV. La conclusió dels autors és que «del denosumab també se’n surt, però potser seria millor que abans de tractar de sortir-ne, ens plantegem no entrar-hi ».

 

ALTRES PÍNDOLES

Essencial-AQUAS

Determinació de la concentració sèrica de vitamina D en adults

En els darrers anys, la determinació de vitamina D ha augmentat, tot i que l’evidència disponible és insuficient per establir un punt de tall sota el qual el dèficit d’aquesta sigui clínicament rellevant. Tampoc no hi ha evidència dels beneficis ni riscs de la seva determinació en asimptomàtics sense factors de risc. Fer-ho rutinàriament pot donar lloc a un sobrediagnòstic i, per tant, a un sobretractament. La suplementació de vitamina D amb calci s’ha associat amb signes i símptomes clínics de toxicitat de la vitamina D pels efectes de la hipercalcèmia (símptomes gastrointestinals, debilitat muscular i calciúria). La determinació d’aquesta vitamina està justificada en poblacions de risc: malabsorció intestinal, insuficiència hepàtica i renal, osteoporosi o exposició al sol limitada (institucionalitzats). En resum, no està justificada la sol·licitud de concentracions sèriques de vitamina D en pacients asimptomàtics sense risc de patir hipovitaminosi D.

 

PEDIATRIA

SEUP  

Taules amb dosis de medicació calculades per pes/edat per a emergències pediàtriques

Aquesta eina intenta unificar les dosis dels fàrmacs més habituals emprats en situacions d’emergència per tal de millorar la seguretat del pacient pediàtric, per evitar errors de dosificació. Molts dels fàrmacs que s’inclouen en aquestes taules són presents en el formulari de medicaments de les farmacioles d’atenció primària de l’ASEF. A cada taula hi figura el pes i l’edat per a la qual se n’ha calculat la dosi. Els autors adverteixen de la importància de llegir el document abans d’aplicar la informació de les taules per interpretar bé el contingut de les diferents files i columnes que les integren.

 

Les PÍLDOR@S informatives són butlletins elaborats per la Comissió d'ús Racional del Medicament (CURM) de l'Àrea de Salut Eivissa-Formentera