PÍLDOR@S d'abril 2024

 

• Dosificació de medicaments en pacients amb alteració de la funció renal

• Ús de la fluidoteràpia a la pràctica clínica

• Replantejar l’ús de clindamicina per a les infeccions dentals

• Efectes depressors del sistema nerviós central dels gabapentinoides

• Tipologia i atenció prehospitalària de les intoxicacions pediàtriques

 

BUTLLETÍ INFORMACIÓ TERAPÈUTICA

INFAC

Dosificació de medicaments en pacients amb alteració de la funció renal

El deteriorament de la funció renal pot afectar la seguretat i l’eficàcia dels medicaments. Per això, l’ajustament de la dosi a la insuficiència renal és fonamental per garantir l’eficàcia i/o evitar la toxicitat de fàrmacs amb un marge terapèutic estret i d’eliminació renal. Aquest butlletí (part I i part II) recull recomanacions generals per a la prescripció en pacients amb malaltia renal crònica (MRC) i ofereix informació sobre l’ajustament posològic segons la funció renal per a alguns grups de medicaments d’ús habitual. Inclou recomanacions per a antiagregants , anticoagulants, hipoglucemiants, medicació cardiovascular, hipolipemiants , analgèsics, triptans, antiàcids, antiulcerosos, psicofàrmacs antimicrobians, antigotosos i laxants.

 

BUTLLETÍ INFORMACIÓ TERAPÈUTICA

BIT - Navarra

Ús de la fluidoteràpia a la pràctica clínica

Actualment no hi ha una solució intravenosa perfectament fisiològica. L’objectiu d’aquest butlletí és mostrar les principals solucions emprades en fluidoteràpia intravenosa (cristal·loides i col·loides), les indicacions, les contraindicacions i els efectes adversos potencials. Per a la majoria de les indicacions, la fluidoteràpia intravenosa òptima es basa en l’ús de cristal·loides. L’elecció ha de ser individualitzada en funció de les característiques i les patologies prèvies, la situació clínica actual, l’osmolaritat i l’associació d’alteracions hidroelectrolítiques o de l’equilibri àcid-base. La utilització de col·loides no mostra una millora clínica respecte als cristal·loides en situacions de xoc hipovolèmic o hipovolèmia, sepsi greu, traumatismes greus, cirurgia cardíaca, distrès respiratori o ACV. La fluidoteràpia no està exempta de riscs, per la qual cosa se n’ha de valorar l’estricta necessitat de manera periòdica.

 

PROA

Therapeutics Initiative

Replantejar l’ús de clindamicina per a les infeccions dentals

Revisa el paper de la clindamicina per tractar infeccions dentals. Clindamicina és activa contra cocos grampositius aerobis (alguns estafilococs i estreptococs) i bacteris gramnegatius anaerobis (bacteroides i fusobacteris). Una revisió sistemàtica del 2021 sobre antibiòtics per tractar infeccions dentals agudes (amb/sense signes sistèmics) va trobar que tots els règims de tractament avaluats (cap antibiòtic, antibiòtics d’espectre reduït o espectre ample o clindamicina) tenen la mateixa probabilitat d’aconseguir la resolució clínica. Clindamicina presenta un risc alt de causar colitis potencialment greu per C. difficile i més mortalitat vs. amoxicil·lina. Recomanen no emprar clindamicina , ja que no és més eficaç que altres alternatives i presenta més riscs. En pacients que requereixin tractament antibiòtic, cal triar l’amoxicil·lina. Si hi ha al·lèrgia a penicil·lines, cefuroxima podria ser una alternativa (justificat perquè del 10 % de persones que reporten al·lèrgia a la penicil·lina menys del 0,5 % pateixen al·lèrgia veritable, i en cas d’ al·lèrgia veritable confirmada a la penicil·lina, cefuroxima presenta menys risc de reactivitat creuada). La guia terapèutica antimicrobiana de l’SNS per a pacients al·lèrgics a penicil·lina amb pulpitis avançada o abscés periapical amb signes sistèmics recomana metronidazol i reservar clindamicina per si hi ha un fracàs terapèutic amb l’anterior.

 

FARMACOVIGILÀNCIA

Butlletí de Farmacovigilància de Catalunya

Efectes depressors del sistema nerviós central dels gabapentinoides

El consum de gabapentinoides ha augmentat en els darrers anys, en bona part, per l’ús en indicacions no aprovades o amb dades d’eficàcia poc consistents o controvertides. També se n’ha detectat un augment de l’ús concomitant amb altres fàrmacs depressors de l’SNC (opioides, benzodiazepines, antidepressius o antipsicòtics). Les autoritats sanitàries han advertit que aquestes pràctiques augmenten el risc d’aparèixer efectes adversos derivats d’un excés de sedació, inclosa la depressió respiratòria. Aquest butlletí analitza les notificacions fetes al Sistema Espanyol de Farmacovigilància (SEFV) i Centre de Farmacovigilància de Catalunya. Les dades mostren el següent: el 40 % afecten majors de 65 anys; en un 38 % dels casos la reacció adversa va ser greu; en un 44 % es van detectar reaccions suggestives de depressió de l’SNC i en un 37 % de les reaccions greus hi havia implicats altres fàrmacs depressors de l’SNC. Recomanen ser prudents a l’hora de prescriure’ls, no fer-los servir en indicacions en què l’eficàcia sigui dubtosa, evitar-ne l’ús concomitant amb depressors de l’SNC, sobretot en poblacions més vulnerables (ancians, amb insuficiència renal o cardíaca i malaltia respiratòria crònica). Si es consideren imprescindibles, cal emprar-ne la dosi mínima eficaç, durant el menor temps possible, i revisar periòdicament la possibilitat de deprescriure’ls.

 

PEDIATRIA

FMC 

Tipologia i atenció prehospitalària de les intoxicacions pediàtriques

Suplement d’FMC elaborat per la SEMFYC dedicat al coneixement i abordatge adequat de l’exposició a substàncies tòxiques en els infants pel fet que és un problema de salut pública amb una morbiditat elevada i una mortalitat sovint evitable. Inclou els temes següents: 1. Importància de les intoxicacions en l’edat pediàtrica; 2. Tipus i característiques de les intoxicacions més freqüents en el nostre medi; 3. Aproximació prehospitalària a l’infant intoxicat; 4. «Farmaciola» per a intoxicacions en atenció primària; 5. Recomanacions sobre prevenció d’intoxicacions.

 

 

 

 

Les PÍLDOR@S informatives són butlletins elaborats per la Comissió d'ús Racional del Medicament (CURM) de l'Àrea de Salut Eivissa-Formentera