PÍLDOR@S de agost 2024

 

• Punts clau en el diagnòstic i el tractament de les infeccions del tracte urinari en adults

• Fallada hepàtica aguda greu després de l'inici de la medicació hepatotòxica en vida real 

• Guia SEPAR de pràctica clínica de tractament farmacològic del tabaquisme 

• La planta Serenoa repens millora els símptomes urinaris de l'engrandiment benigne de pròstata?

• Infeccions en pediatria: adreces útils a Internet
  

 

BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ FARMACOTERAPÈUTICA       

BOLCAN

Punts clau en el diagnòstic i el tractament de les infeccions del tracte urinari en adults

L’ús excessiu i inadequat d’antibiòtics contribueix a incrementar la resistència als antimicrobians, causa un impacte significatiu en la microbiologia, epidemiologia i pràctica clínica i representa, a més, una càrrega social i econòmica greu. A causa de la magnitud de la prevalença de la infecció del tracte urinari (ITU), aquest butlletí revisa aquells factors que poden influir en el diagnòstic i el tractament correcte amb l’objectiu de disminuir la possibilitat de fracassos terapèutics i complicacions derivades de les resistències bacterianes que es puguin generar. La prescripció eficaç d’antibiòtics a les ITU es pot basar en l’enfocament de les «Cinc D de la prescripció antimicrobiana», on hi ha el següent: diagnòstic correcte, medicament correcte, dosi correcta, durada i desprescripció. L’aplicació d’aquest model d’administració pot ajudar a identificar els reptes i les oportunitats que hi ha en l’àmbit comunitari per tractar la infecció. Pel que fa al diagnòstic, les proves de química seca en orina poden ser orientatives en el context d’un quadre suggestiu d’ITU no complicada en dones, tot i que la presència de nitrits i/o leucòcits no sempre és sinònim d’infecció, i fins i tot no se’n recomana la detecció per a l’orientació diagnòstica en alguns casos (homes, dones embarassades i pacients portadors de catèters urinaris). Pel que fa a la resta de d, les recomanacions van en consonància amb les directrius de la Guia del PRAN.

  

FARMACOVIGILANCIA

JAMA

Fallada hepàtica aguda greu després de l'inici de la medicació hepatotòxica en vida real

L’hepatotoxicitat induïda per fàrmacs és la causa més freqüent d’insuficiència hepàtica aguda als Estats Units i Europa. Fins ara, per classificar l’hepatotoxicitat dels diferents medicaments, els investigadors s’han basat en diferents informes de casos, els quals no tenen en compte el nombre d’individus exposats i poden no reflectir amb exactitud la incidència d’error hepàtic agut greu. Aquest estudi exposa, per mitjà de dades en vida real, quins són els medicaments més hepatotòxics segons les taxes reals de lesió hepàtica aguda (LHA) greu i com es comparen aquestes dades amb la categorització de l’hepatotoxicitat basada en els estudis observacionals publicats prèviament. Dels 17 fàrmacs amb més incidència (5 o més casos per 10.000 persones/any), 11 no estaven inclosos en la categoria de més hepatotoxicitat segons els informes de casos, de manera que es confirma que aquests últims no reflecteixen amb exactitud les taxes observades de LHA greu després de l’inici de la medicació. D’entre aquests fàrmacs, el 64 % correspon a antimicrobians, alguns dels quals són freqüentment emprats en la pràctica clínica habitual (fluoroquinolones, amoxicil·lina/àcid clavulànic o cotrimoxazol).

 

GUIES DE PRÀCTICA CLÌNICA

Guia SEPAR

Guia SEPAR de pràctica clínica de tractament farmacològic del tabaquisme

En els darrers anys hi ha hagut importants canvis pel que fa a l’abordatge terapèutic del tabaquisme. Entre aquests, cal destacar l’aparició de nous fàrmacs (citisina), la publicació de nombrosos estudis sobre optimització de tractament farmacològic o, fins i tot, la retirada temporal d’altres medicaments. En aquesta guia es resumeix la informació científica actualitzada sobre algunes preguntes clíniques rellevants per al tractament del tabaquisme i s’aporten recomanacions i algorismes per facilitar l’activitat assistència als clínics. L’evidència d’eficàcia i seguretat dels fàrmacs de cessació tabàquica es divideix en 4 blocs: pauta estàndard, estratègies d’optimització (augment de dosi o durada, retratament, combinacions i abandó del tractament), poblacions especials (pacients psiquiàtrics, comorbiditat cardiovascular o respiratòria , adolescents i embarassades) i, finalment, situacions especials (hospitalitzats i escenaris finançats).

 

ALTRES PÍNDOLES

Cochrane

La planta Serenoa repens millora els símptomes urinaris de l'engrandiment benigne de pròstata?

La Serenoa repens és una de les plantes medicinals emprades per tractar els símptomes urinaris causats per la hiperplàsia benigna de pròstata (HBP), com són l’augment de la necessitat d’orinar o la sensació de manca de buidament de la bufeta. El 2023 es va publicar una revisió de la Cochrane que avaluava l’efecte d’aquesta planta medicinal davant dels símptomes urològics, la qualitat de vida i els esdeveniments adversos dels pacients amb HBP. D’aquesta publicació, se n’ha elaborat una infografia (Cochrane responde) que resumeix l’evidència disponible. La conclusió és que Serenoa repens, en comparació amb placebo, produeix poca o cap diferència en els símptomes urinaris, poca o cap diferència en la qualitat de vida i, probablement, poca o cap diferència en l’aparició d’efectes perjudicials.

 

PEDIATRIA

Guia ABE

Infeccions en pediatria: adreces útils a Internet

La Guia-ABE proporciona un catàleg actualitzat de recursos disponibles a Internet sobre malalties infeccioses en infants i selecciona aquells més interessants i útils per als pediatres. Entre ells, hi ha adreces per a cerques, alertes i altres recursos bibliogràfics, informació per a famílies, informació per a viatges internacionals, guies i protocols diversos, enllaços a societats científiques, enllaços a organitzacions sanitàries (nacionals o internacionals), etc.

 

Les PÍLDOR@S informatives són butlletins elaborats per la Comissió d'ús Racional del Medicament (CURM) de l'Àrea de Salut Eivissa-Formentera