PÍLDOR@S de juny 2023

 

• Ús medicinal dels cannabinoides

• Calor, salut i medicaments

• Guia de pràctica clínica sobre l’abordatge de la depressió en l’adult

• Fàrmacs d’ús freqüent en AP que poden produir sequedat ocular

• Varicel·la i herpes zòster

 

BLOGS

El Rincón de Sísifo

Ús medicinal dels cannabinoides

En aquest blog es revisa la posició actual i les possibilitats terapèutiques futures de dos dels compostos aïllats de la planta del cànnabis: el cannabidiol (CBD) i el Δ⁹-tetrahidrocannabinol (THC). Aquests compostos actuen en el sistema endocannabinoide, possible diana terapèutica en nombroses condicions fisiològiques. Se citen les indicacions per a les quals ja estan autoritzats a Estats Units, Regne Unit i/o UE. A Espanya es comercialitza Sativex® (CBD + dronabinol) per al tractament de l’espasticitat deguda a l’esclerosi múltiple i Epidyolex® (CBD) per a la síndrome de Lennox-Gastaut o de Dravet i l’esclerosi tuberosa. S’està investigant la seguretat (factor limitant del seu ús terapèutic) i eficàcia dels cannabinoides per a noves indicacions, però l’evidència actual té importants limitacions. Finalment, es donen algunes pautes per seleccionar pacients candidats al tractament amb aquests compostos.

 

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ FARMACOTERAPÈUTICA

INFAC - CEVIME

Calor, salut i medicaments

En aquest butlletí es descriuen els riscs associats als medicaments en l’adaptació de l’organisme a la calor i es donen algunes claus per al bon maneig. Els ancians que prenen diversos medicaments són els més afectats pel risc de malaltia relacionada amb la calor, ja que alguns d’aquests medicaments interfereixen en l’adaptació o el seu perfil farmacològic es veu afectat per aquesta adaptació. Les manifestacions clíniques més greus són la síndrome d’esgotament-deshidratació o el cop de calor. Es descriuen diversos fàrmacs associats a l’augment de risc i diferents situacions clíniques en les quals cal prestar més atenció. Es fan recomanacions per poder prevenir la malaltia relacionada amb la calor. Finalment, es fan unes recomanacions per conservar i emmagatzemar medicaments, interessants tant per als professionals com per als pacients.

 

GUIA DE PRÀCTICA CLÍNICA 

Guíasalud

Guia de pràctica clínica sobre l’abordatge de la depressió en l’adult

La nova guia de pràctica clínica (GPC), actualitzada al maig d’enguany, actualitza parcialment la versió anterior i la substitueix. Tot i que hi ha alternatives terapèutiques noves, el grup de revisió de la GPC considera que l’abordatge de primera línia no es veu afectat. Aquesta GPC pretén ser un instrument útil amb respostes a les qüestions més importants en forma de recomanacions elaborades de manera sistemàtica i amb la major evidència disponible. En la GPC figuren definicions, perspectives i experiències dels pacients, eines d’ajuda per a l’avaluació i cribratge de la depressió, diferents tractaments, ja siguin psicoterapèutics o farmacològics, i estratègies a seguir en cas de depressió resistent. Cal destacar les diferents taules que apareixen en l’apartat de tractament farmacològic i l’algorisme diagnòstic i terapèutic de la depressió major en l’adult, del punt d’estratègies terapèutiques. Finalment, en el punt que tracta sobre indicadors de qualitat, hi ha alguns indicadors establerts en l’ASEF, com seria el de l’«ús eficient dels antidepressius». 

 

FARMACOVIGILÀNCIA

1aria.com

Fàrmacs d’ús freqüent en AP que poden produir sequedat ocular

Es dona una llista de fàrmacs que poden causar sequedat ocular. És orientativa i no exhaustiva; se centra en medicaments d’ús en AP, per la qual cosa hi pot haver altres patologies i tractaments que causin sequedat ocular i que es poden consultar en The Ocular Surface 2017; 15: 511-538. Per via sistèmica, d’entre els fàrmacs d’ús més freqüent, es poden citar els següents: opioides, blocadors alfa i beta, tiazides, AINE (ibuprofè, AAS), ansiolítics i hipnòtics, estrògens, finasterida, isotretinoïna, descongestius nasals o el variat grup d’anticolinèrgics (antihistamínics, antidepressius, anticolinèrgics urinaris, antiparkinsonians o antipsicòtics, als quals es pot afegir amiodarona. D’entre els que s’administren per via oftàlmica, es poden destacar els següents: els fàrmacs antiglaucoma, antihistamínics, antivirals, descongestius o AINE per via tòpica ocular, a més d’aquells que continguin clorur de benzalconi com a conservant.

 

PEDIATRIA

Guia ABE-AEPap

Varicel·la i herpes zòster

Dins de la Guia ABE s’actualitza el capítol de varicel·la i herpes zòster. Com a principals canvis, s’ha actualitzat i ampliat la taula d’estudis complementaris; se n’inclou una altra sobre recomanacions a famílies i indicacions de derivació; s’elaboren algorismes d’abordatge de la varicel·la i profilaxi postexposició i s’amplia la taula de mesures d’aïllament. També s’actualitza la informació sobre la vaccinació sistemàtica. En infants i adolescents sans immunitzats no està indicat el tractament antimicrobià empíric; en grups amb risc moderat de complicacions greus, es recomana aciclovir oral durant 5 dies; en immunodeprimits, nounats o amb complicacions greus, aciclovir IV. Els antibiòtics empírics només es recomanen en complicacions bacterianes sistèmiques, segons el quadre clínic. L’antipirètic d’elecció és el paracetamol: l’ibuprofè sembla associat a un risc major d’infecció invasiva per estreptococ del grup A, mentre que l’aspirina s’associa a la síndrome de Reye. Els antihistamínics poden ajudar a disminuir la pruïja. 

 

 

 

 

Les PÍLDOR@S informatives són butlletins elaborats per la Comissió d'ús Racional del Medicament (CURM) de l'Àrea de Salut Eivissa-Formentera.