PÍLDOR@S de desembre 2022

 

• Tractament dels trastorns comuns durant l’embaràs

• Durada del tractament antibiòtic: quan menys és més

• Ús adequat d’aGLP1 en el tractament de l’obesitat

• Medicaments que combinen codeïna i ibuprofèn: evitar-ne l’ús perllongat i de dosis superiors a les recomanades

• Ondansetró per al control de vòmits associats a gastritis i gastroenteritis aguda en urgències de Pediatria: ús, abús i bon ús 

 

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ TERAPÈUTICA                                                                                                                                                   

CADIME

Tractament dels trastorns comuns durant l’embaràs

El 2-3 % de les malformacions congènites s’associen a l’ús de medicaments durant l’embaràs. La informació de seguretat de medicaments en l’embaràs és un àrea amb gran necessitat de desenvolupament i millora. Aquest butlletí informa sobre el tractament farmacològic i intervencions no farmacològiques, dels símptomes i trastorns menors més freqüents durant l’embaràs. S’inclouen els tractaments de nàusees, vòmits i hiperèmesi gravídica, pirosi i cremor epigàstrica, restrenyiment, hemorroides, anèmia per dèficit de ferro, dolor, insomni i rampes a les cames i un petit apartat de vaccins. També se citen diferents fonts d’informació sobre teratogènia de medicaments amb enllaços directes per facilitar-ne la consulta.

 

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ TERAPÈUTICA

SESCAM

Durada del tractament antibiòtic: quan menys és més

L’increment de les resistències bacterianes és un problema de salut pública que produeix un elevat nombre de morts a l’any. No hi ha evidència que allargar la durada d’aquests tractaments més enllà de la resolució dels símptomes redueixi la resistència antibiòtica. Les pautes curtes per a determinades patologies infeccioses són una mesura segura i amb aplicació justificada, ja que presenten la mateixa efectivitat que les pautes més llargues i així s’ha de transmetre als pacients. En aquest butlletí es revisen alguns dels tractaments antibiòtics aplicables en AP: faringoamigdalitis aguda, sinusitis aguda bacteriana, otitis mitjana aguda, pneumònia adquirida de la comunitat, agudització en pacients amb MPOC, cistitis aguda no complicada o infecció de pell i parts toves. Cal individualitzar les pautes de tractament antibiòtic, ja que no sempre està justificat escurçar-ne la durada. Les pautes comentades en aquest butlletí coincideixen amb  la Guia Terapèutica Antimicrobiana de l’SNS, eina essencial de consulta, abordatge, selecció, durada i optimització de teràpies antibiòtiques.

 

BLOG

El rincón de Sísifo                                

Ús adequat d’aGLP1 en el tractament de l’obesitat

L’obesitat és una malaltia cònica recurrent que alhora actua com a porta d’entrada a una sèrie d’altres malalties no transmissibles. Afecta un 15,5 % de dones i un 16,5 % dels homes a Espanya. En aquest blog es revisa l’eficàcia (estudis LEADER, SUSTAIN-6 i EC STEP TEENS) i la seguretat (revisió Infac i altres estudis) dels aGLP-1 liraglutida i semaglutida. Aquests dos fàrmacs estan comercialitzats a Espanya per tractar la DM2 i actualment només està disponible liraglutida- Saxenda® per tractar l’obesitat (indicació no finançada pel SNS). L’èxit de vendes d’aquests ha provocat un desproveïment a nivell mundial que afecta especialment els pacients amb DM2 que els tenien pautats. Es recomana no emprar l’arsenal farmacoterapèutic com a primera línia en el tractament de l’obesitat, valorar la motivació del pacient abans de prescriure’ls, seguir les indicacions de les fitxes tècniques i tenir en compte els aspectes de seguretat d’aquests fàrmacs. És una oportunitat excel·lent per, de manera reglada i supervisada, tractar de fixar uns hàbits de vida saludables i sostenibles durant tota la vida del pacient sense els quals, el tractament farmacològic fracassarà.

 

FARMACOVIGILÀNCIA

AEMPS

Medicaments que combinen codeïna i ibuprofèn: evitar-ne l’ús perllongat i de dosis superiors a les recomanades

Nota de seguretat de l’AEMPS que informa sobre la revisió duita a terme pel PRAC sobre casos de toxicitat renal, gastrointestinal i metabòlica, alguns dels quals amb desenllaç mortal, associats a l’ús de medicaments que contenen una combinació de codeïna i ibuprofèn. La durada d’aquest tractament no ha de superar els tres dies. En pacients amb hipopotassèmia no explicada per altres causes s’ha de considerar una possible acidosi tubular renal. L’ús repetit d’aquesta combinació pot provocar dependència i abús a causa de la codeïna, informació que cal donar al pacient. Es recorda la importància de notificar les sospites de reaccions adverses de medicaments.

 

PEDIATRIA - PROA

AEPap                                       

Ondansetró per al control de vòmits associats a gastritis i gastroenteritis aguda en urgències de Pediatria: ús, abús i bon ús

Ondansetró és un antiemètic emprat àmpliament per controlar vòmits associats a gastritis i/o gastroenteritis aguda (GEA) en infants. L’evidència disponible és controvertida, les seves indicacions no estan clarament definides i no hi ha unanimitat d’ús en les guies de pràctica clínica. Aquest estudi de cohorts retrospectiu va analitzar l’associació entre l’ús d’ondansetró i la necessitat de rehidratació IV, les hospitalitzacions, el temps de permanència en urgències i noves consultes a urgències dins de les 72 h posteriors. Els resultats van mostrar que l’administració d’ondansetró va reduir el risc d’ingrés i el temps de permanència en urgències, però no va disminuir la necessitat de rehidratació IV ni les visites a urgències en 72 hores. A més, s’evidencia un mal ús i abús d’aquest fàrmac i els autors recomanen no usar-lo de manera rutinària. Conclouen que l’ús d’ondansetró  podria ser beneficiós en infants > 6 mesos amb vòmits associats a gastritis i/o gastroenteritis aguda i que presentin deshidratació de lleu a moderada.

 

 

 

 

Les PÍLDOR@S informatives són butlletins elaborats per la Comissió d'ús Racional del Medicament (CURM) de l'Àrea de Salut Eivissa-Formentera.