PÍLDOR@S d'agost 2022

Suplements d'àcid fòlic en l'embaràs
Rizmoic® - Naldemedina pel restrenyiment induït per opioides
IECA i ARA-II en pacients amb insuficiència cardíaca
Ús prolongat d'IBP i risc de diabetis tipus II
Vacuna enfront del VPH en homes adolescents a Espanya

ALTRES PÍLDORAS

PREEVID

Suplements d'àcid fòlic en l'embaràs

Revisen l'evidència actual per respondre a les preguntes: Fins a quina setmana d'embaràs cal suplementar amb àcid fòlic? Quina quantitat?. Les recomanacions varien segons perfil de la pacient i document consultat. En el nostre entorn, el PAPPS 2020 recomana: en dones de baix risc amb desig de gestació, 0,4-0,8 mg/dia començant 1 mes abans de la concepció i continuar durant els primers 3 mesos de l'embaràs; en dones d'alt risc (antecedents de gestació amb DTN), diabètiques, IMC >35 i epilèptiques amb tractament anticonvulsionants, amb desig de gestació , 5 mg/ dia, començant 3 mesos abans de la concepció i mantenir els primers 3 mesos d'embaràs. Uptodate indica que hi ha grups de risc en els quals la dosi òptima no està clara i en dones en tractament amb valproic o carbamazepina, suggereixen dosis de 4 mg; amb altres antiepilèptics: 0,4 mg i amb altres fàrmacs que s'han associat amb disminucions en l'àcid fòlic (ex. trimetoprim, sulfasalazina, metotrexat... ) o patologies mèdiques associades amb nivells reduïts de follat en els glòbuls vermells o amb diabetis pregestacional recomanen 1 mg. A més diversos documents (PAPPS 2020, ACOG, CDC) recomanen suplementar amb 0,4 mg/dia a totes les dones en edat fèrtil amb possibilitat d'embaràs.

AVALUACIÓ DE MEDICAMENTS

BIT-NAVARRA

Rizmoic® - Naldemedina pel restrenyiment induït per opioides

En la fitxa d'avaluació de naldemedina es conclou que podria ser una alternativa en pacients adults que presenten restrenyiment induït per opioides i que no responen a laxants. Finançat únicament en pacients oncològics (visat d'inspecció). Tot i que no s'ha comparat de forma directa davant d'altres fàrmacs del seu grup, aporta avantatges respecte a la metilnaltrexona quant a via d'administració (via subcutània) i a naloxegol quant a evidència en la seva indicació (no disposa d'estudis d'eficàcia en pacients oncològics). Els problemes de seguretat més freqüents van ser els gastrointestinals, sobretot el dolor abdominal i la diarrea. S'han notificat casos greus de perforació intestinal en pacients d'alt risc. El seu cost inferior al d'altres alternatives: naloxegol, metilnaltrexona i de la combinació oxicodona/naloxona. En la mateixa línia hi havia l'avaluació realitzada pel CatSalut el 2021.

ALTRES PÍLDORAS

Essencial. GENCAT

IECA i ARA-II en pacients amb insuficiència cardíaca

Tema abordat a Essencial del Gencat (iniciativa que identifica pràctiques clíniques de poc valor i promou recomanacions per evitar la seva realització). Revisa la informació sobre el paper de la teràpia combinada IECA + ARAII en pacients amb insuficiència cardíaca (IC). Els estudis realitzats no han identificat benefici en termes de mortalitat i sí una major incidència d'alteracions renals i hiperpotassèmia. Per tant, no es recomana l'ús rutinari de la combinació. En pacients seleccionats que continuen sent simptomàtics amb el tractament estàndard malgrat el bon compliment i quan els antagonistes de l'aldosterona no són una opció de tractament (per intolerància o contraindicació), es pot considerar el tractament combinat sota la supervisió d'un especialista, amb un estret monitoratge de la funció renal i balanç hidroelectrolític. Si escau el tractament combinat, es recomana afegir a l'IECA un ARA-II amb indicació autoritzada en combinació (candesartan o valsartan).

FARMACOVIGILÀNCIA

Boletín de farmacovigilancia del País Vasco

Ús prolongat d'IBP i risc de diabetis tipus II

Tema desenvolupat en el butlletí que revisa el risc de desenvolupar diabetis tipus II associat a l'ús d'IBP. Recentment, s'han publicat dos estudis que aborden aquesta pregunta. El primer, un estudi de cohorts dut a terme a Països Baixos que va incloure 10.696 individus majors de 45 anys, va concloure que el risc de desenvolupar diabetis augmenta amb la dosi d'IBP i la durada del tractament i van assegurar que la hipomagnesèmia i el pèptid similar al glucagó tipus 1 podrien contribuir a la desregulació glucèmica. El segon, un estudi poblacional de casos i controls, va mostrar que el risc de desenvolupar diabetis amb l'ús d'IBP augmenta especialment en exposicions superiors a dos anys (OR 1,74, IC 95% 1,62-1,86) i en pacients amb situació clínica complicada (OR 2,47, IC 95% 2,08-2,93). A més, el risc per a cada IBP estudiat va ser similar, cosa que suggereix que podria tractar-se d'un efecte de classe.

PEDIATRIA

CAV-AEP. SNS

Vacuna enfront del VPH en homes adolescents a Espanya

Resum de l’informe d'avaluació de tecnologies sanitàries, vacuna enfront del VPH en homes adolescents: cost-efectivitat i impacte pressupostari, elaborat per determinar si vacunar els homes enfront del VPH a Espanya és rendible. Sobre l'eficàcia de la vacuna en homes, només es disposa d'evidència amb 4-valent que va demostrar ser eficaç per prevenir infeccions persistents per VPH 6, 11, 16 o 18, lesions genitals externes i berrugues anogenitals, als 3 anys, en homes de 16 a 26 anys. No hi ha evidència suficient sobre la seva eficàcia en lesions intraepitelials de penis, perineals i perianals ni per a la malaltia per VPH d'anus i de cap i coll. Pel que fa a la immunogenicitat, les vacunes van mostrar ràtios de seroconversió alts i no inferiors a les trobades en dones. L'informe mostra que l'estratègia de vacunació universal no seria cost-efectiva (llevat que com indica l'anàlisi de sensibilitat s'incloguin beneficis en la prevenció d'altres càncers o reducció del preu de la vacuna). No obstant això, consideren que existeixen arguments ètics al seu favor i conclouen que seria recomanable introduir la vacunació enfront del VPH (pauta de dues dosis als 12 anys) per a tots dos sexes, revisant el seu cost-efectivitat si noves evidències sobre la seva efectivitat, costos o pautes alternatives.

Les PÍLDOR@S informatives són butlletins elaborats per la Comissió d'ús Racional del Medicament (CURM) de l'Àrea de Salut Eivissa-Formentera.