PÍLDOR@S de gener 2024

 

• Tractament farmacològic de l’osteoporosi: la importància d’identificar la población de risc alt

• Dapagliflozina a la insuficiència cardíaca crònica amb fracció d’ejecció preservada

• Antibiòtics i bacteriúria asimptomàtica

• Citisina o citisiniclina (Todacitan ®, Recigarum®) per a la deshabituació tabàquica

• Antibiòtics per tractar la infecció de l’orella mitjana (otitis mitjana aguda) en infants

 

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ TERAPÈUTICA

INFAC - CEVIME

Tractament farmacològic de l’osteoporosi: la importància d’identificar la població de risc alt

En aquest número del butlletí es revisen alguns aspectes del tractament farmacològic de l’osteoporosi. Tots els fàrmacs han demostrat eficàcia per reduir fractures vertebrals, però només alguns n’han demostrada per prevenir fractures no vertebrals i del maluc. Falta evidència científica sobre el benefici en la prevenció primària en els casos de dones de menys de 65 anys, amb osteopènia i en els casos d’homes. L’eficàcia és modesta, i els pacients que es beneficiarien més del tractament són els que tenen un risc alt de patir fractures. Els bifosfonats orals —principalment l’alendronat— són la primera elecció. La durada òptima dels antiresortius no està establerta, i per això es recomana individualitzar-los. També es recomana valorar la necessitat de mantenir els bifosfonats després de 3-5 anys des de l’inici, interrompre temporalment el tractament (1-3 anys si el pacient no torna a patir fractures) i tornar a avaluar el risc de fractura per si cal reprendre el tractament. Altres fàrmacs tenen establerta una durada limitada (24 mesos la teriparatida i 12 mesos el romosozumab) o poden presentar efecte rebot després de retirar-los (ex.: denosumab i risc de fractures vertebrals). Abans d’iniciar un tractament cal fer una valoració minuciosa del balanç benefici-risc i tornar a avaluar periòdicament la durada dels tractaments.

 

AVALUACIÓ DE MEDICAMENTS 

Catsalut

Dapagliflozina a la insuficiència cardíaca crònica amb fracció d’ejecció preservada

Avaluació de la dapagliflozina en el tractament de la insuficiència cardíaca en adults amb fracció d’ejecció preservada (FE-p) i fracció d’ejecció lleugerament reduïda (FE-lr) (més del 40 %) i acord per utilitzar-la al Servei Català de la Salut. En l’assaig clínic DELIVER es va comparar l’eficàcia de la dapagliflozina amb el placebo afegits al tractament estàndard per reduir la incidència de la variable combinada d’empitjorament de la insuficiència cardíaca i mort cardiovascular. Els resultats van demostrar que en afegir-hi dapagliflozina es va reduir la taxa anual d’esdeveniments de la variable combinada (empitjorament de la insuficiència cardíaca o mort cardiovascular) (9,6 % placebo vs. 7,8 % dapagliflozina; reducció relativa del 18 %; NNT = 56), a causa fonamentalment de la reducció del nombre d’ingressos hospitalaris (estadísticament significativa quan s’analitza per separat) i no a la mortalitat cardiovascular. El perfil de seguretat és semblant a l’observat en altres indicacions. Es consideren pacients candidats a rebre dapagliflozina si compleixen els criteris següents: NYHA II-III, FE > 40 %, NT-proPNB elevats, filtració glomerular ≥ 25 mL/min/1,73m², tractament optimitzat del factor etiològic de la insuficiència cardíaca, comorbiditats o altres factors de risc, alteracions cardíaques estructurals i/o funcionals compatibles amb disfunció diastòlica del ventricle esquerre.

 

ALTRES Píldor@s

Essencial - AQuAS

Antibiòtics i bacteriúria asimptomàtica

Recomanació actualitzada el desembre del 2023. La bacteriúria asimptomàtica es defineix com el creixement de més de 100.000 UFC/mL d’un uropatogen o més en un cultiu d’orina sense símptomes d’infecció urinària, independentment de la presència de piúria. Sovint es fan urocultius rutinaris sense sospita d’infecció urinària i tendeixen a tractar-los per evitar complicacions posteriorment. Estudis amb un seguiment de més de deu anys demostren que la bacteriúria asimptomàtica mantinguda no causa deteriorament de la funció renal i no hi ha evidència científica clara que l’antibioteràpia aporti un benefici clínic. Per a la població general, les guies de pràctica clínica desaconsellen el tractament de la bacteriúria asimptomàtica excepte en casos molt concrets: dones embarassades o pacients sotmesos a cirurgia urològica amb risc de sagnia. Desaconsellen iniciar l’antibioteràpia per tractar la bacteriúria asimptomàtica en els casos de dones diabètiques o no embarassades, pacients grans o amb lesió medul·lar o sonda vesical. Tractar-la quan no està recomanat pot provocar més problemes que beneficis.

 

FARMACOVIGILÀNCIA

Butlletí de Farmacovigilància de Catalunya

Citisina o citisiniclina (Todacitan ®, Recigarum®) per a la deshabituació tabàquica

L’ús de citisiniclina o citisina ha augmentat a causa de la falta d’altres medicaments per a la deshabituació tabàquica. Els efectes adversos relacionats amb l’ús d’aquests fàrmacs generalment lleus i poc freqüents: entre les reaccions adverses conegudes hi destaquen els trastorns gastrointestinals (nàusees i vòmits), les alteracions del son (insomni i malsons) i les alteracions neuropsiquiàtriques (irritabilitat i ansietat). Cal tenir precaució si el pacient té antecedents psiquiàtrics o condicions cardíaques. S’adverteix que comparteixen similituds estructurals amb la vareniclina, vinculada a efectes adversos greus (infart de miocardi, convulsions, psicosi i ideació suïcida) i, encara que de moment no hi ha dades concloents en aquest sentit, es planteja la necessitat de fer-ne una avaluació més exhaustiva en aquests casos i es recorda la importància de notificar les sospites de reaccions adverses.

 

PEDIATRIA

AEPap

Antibiòtics per tractar la infecció de l’orella mitjana (otitis mitjana aguda) en infants

Resum de la revisió Cochrane que analitza l’eficàcia dels antibiòtics per alleujar els signes i els símptomes dels infants amb otitis mitjana aguda. Els resultats mostren que en aquests casos els antibiòtics probablement no tindran un efecte sobre el dolor al cap de 24 hores i tindran un efecte lleu sobre el dolor els dies següents i un efecte moderat en els casos d’infants amb perforació del timpà, en comparació amb un placebo. Als països desenvolupats, la majoria d’aquests casos remeten espontàniament sense complicacions. Els efectes beneficiosos i els possibles efectes perjudicials dels antibiòtics s’han de sospesar: per cada 14 infants en tractament amb antibiòtics 1 va experimentar un esdeveniment advers (vòmits, diarrea o granellada), que no hauria passat si s’hagués diferit l’administració dels antibiòtics. Es conclou que l’estratègia de conducta expectant està justificada i es recomana donar al pacient consells sobre analgèsia suficient i la funció limitada dels antibiòtics.

 

 

 

 

Les PÍLDOR@S informatives són butlletins elaborats per la Comissió d'ús Racional del Medicament (CURM) de l'Àrea de Salut Eivissa-Formentera.