PÍLDOR@S d'octubre 2023

 

• Antipsicòtics injectables d’acció perllongada en esquizofrènia

• Antimicrobians en processos dentals

• Algoritme d’abordatge de la fragilitat a la diabetis mellitus tipus 2

• Nirsevimab. Nou anticòs monoclonal per profilaxi del virus respiratori sincicial

• Rinosinusitis

 

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ TERAPÈUTICA

BIT - Navarra

Antipsicòtics injectables d’acció perllongada en esquizofrènia

Els antipsicòtics són la base del tractament farmacològic dels trastorns esquizofrènics (en tractament d’episodis aguts i en la prevenció de recaigudes). Les presentacions intramusculars d’acció perllongada (AIAP) estan recomanades en pacients que han presentat una bona resposta amb antipsicòtics orals per millorar l’adherència al tractament i disminuir el risc de recaigudes i ingressos hospitalaris. Actualment hi ha disponibles moltes especialitats d’AIAP, que inclouen un gran nombre de principis actius (flufenazina i zuclopentixol, risperidona, olanzapina, paliperidona i aripiprazole) i intervals posològics (bisetmanal, mensual, trimestral i semestral). Aquest butlletí revisa les característiques (eficàcia, seguretat, pauta posològica) dels diferents AIAPA i recomana seleccionar el més adequat en funció del perfil del pacient i les seves comorbiditats. Estableix recomanacions d’ús en les situacions especials següents: pediatria, edat avançada, insuficiència renal i hepàtica, embaràs, lactància i fertilitat.

 

PROA

Destacats. CADIME

Antimicrobians en processos dentals

El PRAN 2022-2024 inclou entre els seus objectius el desenvolupament d’un decàleg de bones pràctiques per a la prescripció d’antibiòtics en odontologia. Aquesta entrada resumeix les recomanacions de la Guia Terapèutica Antimicrobiana del SNS per tractar les infeccions odontògenes (IO). Destaquen que no totes les IO requereixen tractament antimicrobià, que quan s’empren antibiòtics per prevenir infeccions dentals en persones sanes, els riscs poden superar els beneficis i quan s’utilitzen els d’espectre ampli es pot afavorir la selecció de microorganismes resistents. No està indicat l’ús d’antibiòtics en infeccions odontògenes localitzades (càries, pulpitis o abscés periapical agut), infeccions de les glàndules salivals o malaltia periodontal sense afectació sistèmica. Per a la prevenció de l’endocarditis bacteriana se n’ha de restringir l’ús a pacients amb risc alt. El tractament amb amoxicil·lina es recomana en cas de periodontitis agressiva, abscés periodontal o pulpitis amb afectació sistèmica, abscés periapical amb propagació de la infecció o immunodeprimits i per prevenir el fracàs de l’implant en casos complexos o immunocompromesos.

 

ALTRES PÍLDORAS

RedGDPS

Algoritme d’abordatge de la fragilitat a la diabetis mellitus tipus 2 (DM2)

Algoritme de la xarxa GDPS amb directrius, farmacològiques i no farmacològiques, per a la bona praxi en la intervenció integral i personalitzada de les persones amb diabetis mellitus i algun nivell de fragilitat. L’algoritme presenta en la corona més externa els tres requisits essencials en el pla d’atenció del pacient fràgil amb DM: individualitzar-ne l’abordatge, deprescripció farmacològica en cas que HbA1c < 7 %, i evitar les hipoglucèmies. Recomanen revisar periòdicament el tractament per evitar el sobretractament, les pautes complexes i els fàrmacs amb risc d’hipoglucèmia o de caigudes. Estableixen diferents propostes de tractament, moltes basades en estudis post hoc o recomanacions d’experts en no existir una evidència ferma en fragilitat. Inclouen enllaços a l’article complet publicat a Diabetes Práctica, a diferents eines que permeten detectar la fragilitat (escala FRAIL, test aixeca’t i camina , test de la velocitat de la marxa, prova SPPB, entre d’altres) i a una taula amb el perfil d’efectes adversos dels antidiabètics no insulínics segons el grau de fragilitat.

 

FARMACOVIGILÀNCIA

Butlletí de Farmacovigilància de Catalunya 

Nirsevimab. Nou anticòs monoclonal per profilaxi del virus respiratori sincicial (VRS) 

Nirsevimab (▼ Beyfortus ®) és un anticòs monoclonal indicat per prevenir la infecció pel VRS en nadons i lactants. Tot i ser un anticòs monoclonal, s’està gestionant com una vacuna, perquè és una immunització passiva per a la prevenció primària a escala poblacional. Les reaccions adverses més freqüents detectades després de la seva administració van ser considerades lleus. Tot i això, el Pla Europeu de Gestió de Riscs esmenta altres riscs potencials: reaccions d’hipersensibilitat, anafilaxi, malaltia per immunocomplexos, trombocitopènia i fenomen de facilitació dependent d’anticossos. Atès que es tracta d’un medicament nou amb una experiència d’ús limitada i que la població a immunitzar és especialment vulnerable, cal estar molt atents als problemes de seguretat que puguin aparèixer. Recorden la importància de notificar totes les sospites de reaccions adverses per ajudar a conèixer-ne millor el perfil de seguretat.

 

PEDIATRIA - PROA

Guía-ABE-AEPap

Rinosinusitis

La sinusitis aguda es defineix com la inflamació de la mucosa de les fosses nasals i els sins paranasals. La seva etiologia és predominantment viral i es resol sense antibiòtics en la majoria dels casos. Tot i això, les infeccions víriques predisposen al desenvolupament de sinusitis bacteriana (80 % dels casos). El tractament antibiòtic només es recomana en pacients amb símptomes persistents o intensos i troballes específiques de sinusitis bacteriana. El diagnòstic diferencial entre la rinosinusitis vírica i la sinusitis bacteriana es basa en la seva evolució diferent (criteris de persistència, gravetat o empitjorament). La prescripció diferida i la conducta expectant (wait and see o watchful waiting) es refermen com a opcions vàlides i recomanables amb l’objectiu de disminuir l’ús d’antibiòtics. Vegeu les recomanacions per a l’abordatge empíric de la sinusitis aguda a pediatria de la Guía Terapéutica Antimicrobiana del SNS.

 

 

 

 

Les PÍLDOR@S informatives són butlletins elaborats per la Comissió d'ús Racional del Medicament (CURM) de l'Àrea de Salut Eivissa-Formentera.