PÍLDOR@S de maig 2023

 

• Parkinsonisme causat per la medicació

• Forxiga® / Edistride® - Dapagliflozina en malaltia renal crònica

• Simptomatologia muscular associada a estatinas: mite o realitat?

• Recomanacions per a l’ús racional del medicament en el tractament farmacològic de la diabetis mellitus tipus 2 (DM2)

• Actualització del document de consens sobre etiologia, diagnòstic i tractament de l’otitis mitjana aguda i sinusitis

 

BLOGS

El Rincón de Sísifo

Parkinsonisme causat per la medicació

Aquesta entrada del blog ens recorda que no són pocs els pacients —sobretot molt ancians i amb tractaments complexos— que sofreixen una simptomatologia que, en ocasions, es pot evitar: tremolor de repòs, rigidesa, acinèsia (bradicinèsia) i inestabilitat postural. Després de la malaltia de Parkinson, el tractament farmacològic n’és la 2a causa i es caracteritza per l’aparició en dies o setmanes després de l’inici del fàrmac. Qualsevol medicament que interfereixi la transmissió dopaminèrgica pot causar parkinsonisme. El prototip són els antipsicòtics. En els de 2a generació el parkinsonisme és menys freqüent. Els de major risc són: lurasidona, olanzapina, paliperidona, risperidona i ziprasidona. Dosis elevades d’olanzapina i risperidona signifiquen un risc similar al dels antipsicòtics de 1a generació. En l’altre extrem hi ha la clozapina, la quetiapina i l’aripiprazol. Recomana reduir en tant que sigui possible el seu ús (en antipsicòtics, evitar-ne la cronificació, revisant-ne la necessitat cada 3 mesos), seleccionar els fàrmacs menys implicats i a la menor dosi i durada possibles.

 

AVALUACIÓ DE MEDICAMENTS

FET - NAVARRA

Forxiga® / Edistride® - Dapagliflozina en malaltia renal crònica

Dapaglifozina és un iSGLT2 emprat en diabetis mellitus tipus 2 (DM2) i insuficiència cardíaca, que també està indicat en adults en la malaltia renal crònica (si FG 25-75 ml/min, amb o sense DM2, i ràtio albúmina creatinina en orina (RAC) 200-5.000 mg/g amb evidència d’augment del RAC durant 3 mesos o més, i que no estiguin controlats amb dosis estables optimitzades de 1a línia (IECA o ARAII)). No està recomanat si FG < 25 ml/min. Afegit a IECA o ARAII va reduir el risc d’esdeveniments renals: per prevenir un esdeveniment el nombre de pacients a tractar (NNT) durant 2,4 anys va ser de 19 i per evitar una mort per qualsevol causa el NNT = 48. L’eficàcia es va demostrar fonamentalment en macroalbuminúria amb risc alt de progressió renal. Les reaccions adverses més freqüents són hipotensió, deshidratació i hipovolèmia. Altres riscos són ITU, gangrena de Fournier, cetoacidosis diabètica i amputació de membres inferiors. Consideren que és una bona notícia per a alguns pacients, atès que «només aporta en situacions concretes».

 

FARMACOVIGILÀNCIA

Revista Clínica Española

Simptomatologia muscular associada a estatinas: mite o realitat?

En la simptomatologia muscular associada a les estatines (SAMS en anglès) l’interval des de l’inici del tractament fins als símptomes sol ser 4-6 setmanes, tot i que podria ser major (un estudi va trobar mitjanes de 6 mesos). Després del cessament sol desaparèixer en 2 mesos. Hi ha una escala per facilitar el diagnòstic (SAMS Clinical Index). El 1r pas és descartar interaccions. Si l’elevació de CK és lleu-moderada (< 6 vegades el límit normal) i el RCV és baix, cal controlar la resta de factors de RCV, procurar estils de vida saludables i valorar el benefici d’emprar estatinas. Si el CK > 10 vegades, cal suspendre (per risc de rabdomiólisis). Quan es normalitzi, s’ha de valorar si es tracta amb una altra estatina o un altre hipolipemiant. Si hi ha rabdomiòlisi, no cal reiniciar. Si el RCV és alt/molt alt, el període de depuració sense tractament ha de ser de 2-6 sem. i cal valorar la mateixa estatina a menor dosi, una altra estatina, una administració intermitent o associar altres hipolipemiants. Quan es comercialitzi, l’àcid bempedoic podria ser d’utilitat.

 

ALTRES Píldor@as

SAS

Recomanacions per a l’ús racional del medicament en el tractament farmacològic de la diabetis mellitus tipus 2 (DM2)

Aquesta actualització 2023, elaborada per un grup de professionals del SAS en col·laboració amb les societats científiques implicades, substitueix el document anterior, publicat en 2022. Conté recomanacions basades en l’evidència que poden ser d’utilitat pràctica per a la majoria dels casos de DM2, sense substituir el criteri clínic individualitzat en cada pacient. Pel que fa a la versió anterior, a més d’altres aspectes, cal destacar les modificacions de l’annex 1, que recull les recomanacions per a l’ajust de dosi dels antidiabètics en la insuficiència renal. A més s’inclouen altres qüestions: objectius de control, estils de vida, DM2 i malaltia cardiovascular, tractament farmacològic de la DM2, insulinització, criteris per a la selecció de fàrmacs, pacient fràgil amb DM2 i desintensificació del tractament.

 

PEDIATRIA

Anales de Pediatría

Actualització del document de consens sobre etiologia, diagnòstic i tractament de l’otitis mitjana aguda i sinusitis

Actualització dels documents de consens d’OMA i sinusitis després de la introducció dels vaccins antipneumocòccics en el calendari vaccinal, després dels canvis derivats de les variacions epidemiològiques, colonització per serotips no vaccinals i l’aparició de resistències. L’analgèsia amb paracetamol o ibuprofè és la base del tractament en l’OMA. La conducta expectant o la prescripció antibiòtica diferida podrien ser estratègies adequades en pacients seleccionats. El tractament antibiòtic d’elecció en infants amb OMA i sinusitis aguda amb símptomes moderats-greus continua sent l’amoxicil·lina a dosis altes o l’amoxicil·lina-clavulànic en casos seleccionats. En quadres no complicats, sense factors de risc i amb bona evolució, es proposen pautes curtes de 5-7 dies. 

 

 

 

 

Les PÍLDOR@S informatives són butlletins elaborats per la Comissió d'ús Racional del Medicament (CURM) de l'Àrea de Salut Eivissa-Formentera.