PÍLDOR@S de juliol 2020 

 

• Vitamina D en adults: està sobrevalorada?

• Gliflozines: no tot és seguretat cardiovascular

• Semaglutida (DM2) i Avaluació de l'ús dels agonistes del receptor similar al glucagó-1 

• Errors en la reconstitució i administració dels medicaments amb leuprorelina d'alliberament prolongat en el tractament del càncer de pròstata

• Síndrome pertusoide / Tos ferina

 

BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ TERAPÈUTICA

CEVIME

Vitamina D en adults: està sobrevalorada?

Aquest butlletí revisa l'evidència actual disponible sobre les causes i conseqüències de la generalització de les determinacions plasmàtiques de vitamina D, de l'augment associat de la seva prescripció i aporten recomanacions per a un ús adequat. No hi ha consens en la definició de nivells adequats de vitamina D. Les determinacions de 25-hidroxivitamina D han de realitzar-se en grups de població de risc. En ancians institucionalitzats pot estar justificat utilitzar suplements de vitamina D associats a calci. Si és necessari suplementar, recomanen colecalciferol a dosis baixes i en pauta diària i recorden la necessitat de revisar les pautes d'administració i posologia de la vitamina D, per a evitar errors per sobredosificación.

 

BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ TERAPÈUTICA

SESCAM

Gliflozines: no tot és seguretat cardiovascular

Butlletí que revisa la seguretat cardiovascular, beneficis renals i altres problemes de seguretat associats a l'ús de gliflozines. Aquests fàrmacs han mostrat seguretat cardiovascular, però no s'han d'extreure conclusions sobre la seva eficàcia cardiovascular, ja que els beneficis a aquest nivell només han estat demostrats en estudis per a contrastar seguretat i no eficàcia. Si sembla que existeix benefici sobre les hospitalitzacions per insuficiència cardíaca i sobre la funció renal. S'han d'usar amb precaució en majors de 65 anys, amb malaltia renal i no iniciar si FG<60ml/min/1,73m². Les infeccions genitals són un efecte de classe molt freqüent podent arribar a ser molt greus. Recorden monitorar el risc de cetoacidosis diabètica i d'amputacions no traumàtiques sobretot en pacients amb major risc. 

 

AVALUACIÓ DE MEDICAMENTS

CADIME-CatSalut

Semaglutida. Diabetis mellitus tipus 2

Anàleg del pèptid similar al glucagó tipus 1 (AGLP-1), d'administració setmanal per via SC, finançat només en teràpia combinada en adults amb DM2 no controlada amb dieta i exercici i només en pacients amb IMC>30 kg/m². La Semaglutida va demostrar ser no inferior a placebo en la reducció d'esdeveniments cardiovasculars majors, reduint significativament la incidència d'ictus no mortal. Perfil de seguretat similar al d'uns altres AGLP-1, excepte les complicacions associades a retinopatia diabètica i major incidència d'efectes adversos gastrointestinals. Conclouen que no suposa un avanç terapèutic. 

Avaluació de l'ús dels agonistes del receptor similar al glucagó-1

Considera candidats a rebre tractament amb els AGLP-1 (dulaglutida o liraglutida) a adults amb DM2 en triple teràpia, tractats amb dos hipoglucemiants, control glucèmic inadequat i IMC≥35 kg/m², quan la insulinització no és apropiada. En aquesta situació, són una alternativa juntament amb uns altres hipoglucemiants i la selecció ha de realitzar-se segons perfil del pacient i comorbiditats. No finançats en monoteràpia. En doble teràpia no s'han identificat situacions clíniques en les quals el seu ús sigui prioritari.

 

FARMACOVIGILÀNCIA 

AEMPS

Errors en la reconstitució i administració dels medicaments amb leuprorelina d'alliberament prolongat en el tractament del càncer de pròstata

S'han notificat casos d'errors en la reconstitució i administració d'aquests fàrmacs. La probabilitat que aquests errors es produeixin augmenta amb la complexitat de la reconstitució i administració (més freqüents per a Eligard). Aquests errors poden provocar l'administració d'una dosi menor. Recomanen que la seva reconstitució i administració es realitzi només per professionals amb experiència en el seu maneig. Davant sospita d'error en la preparació, realitzar seguiment del pacient per a descartar possible falta d'eficàcia.

 

PEDIATRIA

AEPap

Síndrome pertusoide/ Tos ferina

Actualització del tractament de la síndrome pertusiode/tosferina de la Guia-ABE. El tractament és particularment important en lactants <6 mesos perquè tenen major risc de complicacions. Recomanen tractament antimicrobià precoç (d'elecció, macròlids) ja que pot reduir la intensitat dels símptomes i disminuir la transmissió a contactes susceptibles. Suggereixen pautar profilaxi antimicrobiana als contactes domiciliaris i contactes amb alt risc de tos ferina greu o complicada.

 

 

 

 

Les PÍLDOR@S informatives són butlletins elaborats per la Comissió d'ús Racional del Medicament (CURM) de l'Àrea de Salut Eivissa-Formentera.